Aquesta pàgina ha estat revisada.
Nos plauhen nostres branques,
que balancejan,
y al trobar ses germanes,
dolces se besan:
y quan s' inclinan
¡qué de coses y coses,
contan y diuhen!
Nos plau, quan entre boyres
despunta l' auba,
banyarnos ab les perles
de la rosada:
y oir follies,
que al passar mormolejan
aures divines.
Nos plau, en la fonteta
que mansa corra,
mirarhi nostres fulles
hores y hores:
y ab s' aygua clara,
donar als brots que neixen
frescor y sava.
Mes ¡ay! fera tristesa
nostre cor mina:
¡voldriam mes hermoses
les nostres filles!
