Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/179

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

  tot dantme besades,
  corrents platejades
  mos fértils esplets.

  Jo sé que m' adornan
  mil formes hermoses...
  mes, son poch vistoses
  mes gales majors;
  per ço ab greu recança,
  quan tan fosca 'm miro,
  ¡suspiro, y suspiro,
  per tindre colors!


Aixís la Terra al Senyor contá conmosa,
Lo del novell de son primer pesar,
quan les plantes movent sa fulla ayrosa
  aixís varen parlar:


  — Molt, Senyor, nos encisa
   nostre fullatje,
  tant retallat y tendre,
   y ab gracia tanta,
   que bé 's creuria,
  que 'l tallaren dels ángels
   les mans polides.