Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/190

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


A S. M.


Donya María Cristina de Habsburg-Lorena
REYNA REGENT D' ESPANYA


Ab motiu de sa vinguda á la Ciutat de Barcelona
pera la obertura de sa Exposició Universal,


¡Salut! augusta Reyna, que á la real potencia
que llú en vostra corona, juntar Deu ha volgut
l' esclat de jovenesa, l' estel de la clemencia,
l' encís de la hermosura, lo flam de la virtut.

Per la primera volta, la terra catalana
ab vostres fills en braços joyosa trapitjeu:
¡Veniu, veniu á ella, oh excelsa sobirana,
lo poble que 'us aclama, d' antich lo coneixeu!

Lo poble que 'us rodeja fill es d' aquell que un día
á rius sa sanch ardida doná als vostres passats,
que en gegantesca lluyta de folla idolatría,
vostra imperial ensenya va alçar en cent combats.