Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/193

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


LO DIA DELS MORTS
Terra y cel.


Si l' any te una primavera
y una auba la fosca nit,
no es molt que tingas Mort fera,
ton jorn de festa y brugit.

Ta solitaria morada,
hont sols altres jorns s' hi sent
lo remor de la besada
que gemegant te fa 'l vent,

Per joyosa comitiva,
la veus un jorn inundar.
¡Just tribut que la carn viva
á la morta vol donar!