Vés al contingut

Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/196

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Dos ciris, ab flama encesa,
trencavan la fosquetat,
mostrant á l' ánima opresa,
Jesús en la creu clavat.

Lo sacerdot celebrava
á sos peus, ab santa unció,
y jo... resava,... resava...
¡Tenia fam d' oració!

Les mans sobre 'l pit plegades,
los ulls clavats en la creu,
ja sols han vist mes mirades,
l' amorosa fas de Deu.

Ja sols he vist lo meu pare,
tan bell com fou en lo mon;
com Deu lo conserva encara,
al dormir son darrer son.

Ab sos ulls d' amor encesos
l' he vist besar ab anhel
los enfilalls de mos resos
qu' enlayrantse fins al cel,

Li formavan la corona,
hont per sacra concessió,
era un llaç cada obra bona,
y una flor cada oració.