Aquesta pàgina ha estat revisada.
Prechs que 'l llabi barboteja
¡á dolls de mon pit eixiu!
¡Cóm lo cor vos escasseja
si á mon pare redimiu!...
camp per lo sol abrusat,
mon ánima apesarada,
dolçament s' ha serenat.
Del temple les parets negres
m' han semblat muralles d' or,
d' hont eixian veus alegres,
que gorian lo meu cor.
Los ciris ab sa llum trista,
la creu en l' altar diví,
s' han presentat á ma vista
com bell arch de Sant Martí
¡Fé, oració, esperança,
vosaltres goriu lo dol,
aygues d' eterna bonança
del estatje del consol!
Novembre de 1879.
