Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/203

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


LO PESCADOR


PREMIADA AB ACCÉSSIT EN LO CEITÁMEN DE BADALONA EN 1879
Ni tos afanys ni tes lluytes
¿qui com son podrá contar?


Jo 'l vegí dormí en l' arena
de la platja vora 'l mar;
era nin, molt nin encara,
de pell bruna y rós de cap.

Corría 'l sol á la posta,
febles barquetes daurant,
que arribavan de la pesca
com esbart d' aucellets blanchs

Havia estat la jornada
de les més belles del any
y 'ls pescadors s' alegría,
exhalavan en sos cants.