Vés al contingut

Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/204

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

A sa ramor falaguera,
va aná 'l nin la testa alçant,
y de la sorra aixecantse
prest va corre vers les náus.

Carregades arribavan.
¡Be n' haja Deu, que ha donat
á la terra fruyts y mines,
corals y peixos al mar,

Y á lo cor ardit y noble
del traballador honrat,
tot lo goig y l' alegría
que á los richs los sol mancar!

¡Bona ha sigut la pesquera!
cridavan de totes parts
¡Vina Menut ha ajudarme!
|A n' á mi que fino aviat!

Y com rodona pilota
que corra d' ací per 'llá,
tan prompte enrotllant les xárxies
com ajudantles á içar,

á lo xich infantó 's veya
que ab febrosa activitat,
ja ab noble suor mullava
la tendra pell de sa fáç.