Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/205

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Hermosa etat de la vida
que apars feta per gosar,
si ja en ella afanys començas
¿per quan los plers servarás?


II

Miraulo; viu de mirada,
alt, moreno, ben planat,
ab cálces de fil blavoses
y camisa de blanch drap,

mitj mostrant l' escapulari
per son pit espitragat
y son cos balancejantne
al trontoll de son fort pas;

petjant la menuda arena
casi sempre á peu descalç,
á l' istiu ab sol que crema,
á l' ivern ab neus y glas:

llevantse quan trenca l' auba
per lo cel emporporat,
sens més desitj ni esperança,
que bona mar per pescar;

essent per sa viuda mare,
conhort de sa ancianitat,