Vés al contingut

Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/206

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

y per sa barca lleugera
aymador lo més lleal

(si be 's cert, que qualque volta,
sol dirli, de baix, en baix,
que no estigui engelosida
si més que á ella, ayma 'l mar)

l' honrat pescador, sa vida,
veu passar sens més encants,
que ses lluytes ab les ones,
y son amor pel traball.

Jovinesa falaguera
que apars feta per gosar;
si sols los afanys coneixes
¿per quan los plers servarás?


III

Entre flochs d' argent y grana
se veu lo sol despuntar;
brillan tranquiles les ones
á la claror de sos raigs;

y al dolç alé de la brisa
qu' embauman los jorns de maig,
balanceja una barqueta
com breçol que gronxa 'l mar.