Aquesta pàgina ha estat revisada.
En lo cel regnan la fosca
y en la mar la tempestat
¿hont haurá anat la barqueta
eixida avuy á pescar?...
Mirau: á la llum rogenca
que llança ferest lo llamp,
se veu lo mar engolirne
dins son abim, una nau
Tranquiles rodan les ones;
de blau lo cel s' ha posat;
com si 'l mon fos niu de festa
les aus cantan sens parar.
Com al matí, corren brises,
tot apar igual que avans;
sols allí, prop d' una roca
hont s' hi veya airosa nau,
una mare sens ventura
ficsos los ulls per l' esglay,
sobre 'l pit que 'l dolor trenca
fret cadavre está abraçant!...
