Y com á bons los nou valents cumpliren:
per Otger en la guerra ensinestrats,
de sanch moresca nostres camps rubliren
d' inmortal gloria llurs sangrents combats!
En aspres cims, com enlayrats colossos,
castells hi alsaren que besava 'l llamp,
y les timbes y abims foren llurs fossos,
y espadats murs les masses del rocám.
Allí, fugint del jou de gents estranyes,
s' uniren per lluytar, vence' ó morir,
los braus y lliures fills de les montanyes
¡aquells que pá d' esclau may va nodrir!
Ab ells, Otger, deixant ses fortaleses,
com áliga potent va caure al plá,
y al vol ardit de ses brillants empreses
¡tingué altra volta temple 'l Laletá!
A son esfors, l' altiu estat s' alsava,
que un dia admirá 'l món per son poder.
Son bras, en Reyna convertí la Esclava;
¡si tenim patria la debem á Otger!
Barcelona, Mars 1882.
