Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/210

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


SCIPION


PREMIADA EN LO CERTAMEN DE LA ASSOCIACIÓ LITERARIA DE GIRONA
Y EN LO DELS PIRINEUS ORIENTALS (FRANÇA) EN 1885


Auba romana.


I

Obrintse pas com misteriosa fada,
l' astre del jorn enjoya lo cel blau
y sos raigs, brillejants de llum daurada,
pe 'ls finestrals de la romana arcada
il·luminan la cambra d' un palau.

Baix cobricel de Pérsia, dorm en ella
per son esclau vetllat, brau jovencel,
que la hermosura que sa fáç sagella,
tanca en sos ulls, lluhents com la centella
qu' en nit de tempestat clareja 'l cel.

Dórm; y s' ardenta y jove fantasía
divaga alegre per espléndits móns,