ahont sentint, ab sens igual mestría,
de flautes y de lires l' armonía,
de Marte y Venus reb los preuhats dons.
Apléchs de vérges d' encisant bellesa
ab joy per son entorn passan cantant
y donantli mirades de tendresa,
mentres del pebeté' en la flama encesa,
lo cinamomo y myrra van cremant.
Per rey l' adaman de la vasta terra,
lo miran somrisents los altius deus,
y entre estols que devallan de la serra
al só de sistres y clarins de guerra,
l' enjoya Marte ab sos mellors trofeus.
Lo sol, seguint sa rutilant carrera,
banyá del jovencel lo seré front,
que deixá á sa besada riallera
del somni foll, la via falaguera,
per despertá' á la veritat del mon.
Tantost sa pensa al ésser ja tornada,
un pergamí li entrega son escláu,
més al fixar en ell l' ardent mirada,
