Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/222

ab gerros fets de petxines;
cortinatje y cobrellit
tot voltat de randa fina.
Lo sol, quan apunta 'l jorn,
ab sos bells raigs l' illumina;
les roses del meu hortet,
li donan flayre qu' encisa;
la besa ab amor constant
lo ventitjol de marina,
y oranetes y pardals
damunt ma finestra nian,
y per gosar á pleret
d' eix paradís de delicies,
un marit que n' es enveja
de comares y vehines.
 Es gentil y ben plantat,
com la mes sapada alsina,
es lo mes destre fadrí
que travalla en forn de vidre;
es honrat com lo primer,
compassíu, com una nina,
sab de lletres com un mestre,
y fa almoynes y oheix missa;
y ab tantes gracies que té
la que mes á mi 'm captiva,
es... no 'us ho vull amagar,
lo molt y molt que m' estima.
¡Aixó es lo que mes m' envejan