Aquesta pàgina ha estat revisada.
les casades y fadrínes!
Y, encara no 'ls ho dich tot!
¡que algunes viuhen tant tristes!...
y no apar prou cristiá,
mostrá al que plora follies.
Be 's prou cert que no som richs...
que 'l jornal, justet arriva...
mes si no 'm digués la mere
qu' hem de pensá en malalties,
de la escacés del diner
¡ni sols m' en recordaría!
¡Menys treball de pensá' en lladres,
ai ab lo que 'ls esmersariam!
No serveixen plata y or
pera comprar alegria.
Set anys fá que 'l marit meu,
se n' es anát á l' Habana
¡Set anys, que alento y que visch
perqué la dolor no mata!
¡Doll etern de m' alegria,
belles roses de mes galtes,
rialles de mos plahers
¿'hont sou que m' haveu deixada?
Diu, que per guanyarme or,
