Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/224

ha abandonat llar y patria,
que per mirarme feliça
en llunya terra treballa.
¡Si jo altre pler no volia
que 'l ésser d' ell estimada!
¡Si jo no volia altre or,
que al fons de sos ulls mirarme!
¡Ay ma caseta volguda,
quant y quant t' has trasmudada!
Ja los cants de m' alegria
no ressonan en ta cambra;
ja oranetes y pardals
en ta finestra no 's paran;
ja les roses del meu hort
no t' embauman ab sa flayre
¡pera que embellir lo niu
si l' au ja ha emprés la volada?...
En la nit de mon dolor,
sols cada més hi llú una auba;
¡un sol instant d' alegria
per trenta jorns d' esperarla!
Mos ulls cansats de plorar,
miran sempre la mar blava;
part d' allá ¡lo goig! ¡l' amor!
part d' ací ¡dol! ¡anyorança!...
¡Ab quant plaher besaria
cada ona que vé á la platja!
¡quí sab si porta en son fons
qualque raig de sa mirada!...