Aquesta pàgina ha estat revisada.
Ahir nit des ma finestra,
com sempre 'l mar esguardava;
un gemech trist, ofegat,
me féu deixar de mirarla.
Eran marit y muller
que per ma porta passavan;
la pobresa y lo dolor
duyan pintats á la cara.
D' ella 'l trajo trocejat
malament l' abrigallava,
y, al pés del cos decaygut,
vacilava la petjada.
L' home estenent son bras dret,
sobre son pit va apoyarla,
y dihentli qualque mot
va estampá un bés en sa galta...
Jo llançant un crit d' enveja
ma finestra vaig tancarne
¡mes encara 'l só del bés
omplia 'l buyt de ma cambra!
Junt á mon tálam desert
plorant la nit he passada
!jo, aquí morint!... ¡éll sol!... ¡lluny!...
¡Malhajas set d' or! ¡Malhajas!
