Aquesta pàgina ha estat revisada.
D' América 'l marit meu
n' ha arribat ja fá tres dies;
los que altre temps lo tractaren,
avuy, no 'l coneixerian!
Té encorvades les espatlles,
com avans sos ulls no brillan;
te trencada la color
y sols ab bastó camina.
També blanchs son mos cabells,
y es ma mirada esmortida;
també ha trovat lassa y vella
la que deixá casi nina!
Ab vint anys que ha sigut fora,
la joventut n' ha fugida;
ab tant or com ha portat
no 'ns pot tornar á somriure!...
Ahir al cáure la tarde
volgué pujar á la vinya;
es lo dot que van donarli
los seus pares que al cel sian!
En nostres jorns de ventura
era tot quant possehiam;
anarhi á passá' 'l diumenje,
tota la nostra alegria.
Com á nins ajogaçats
