Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/23

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Ans ta vinguda 'm dolía,
y avuy t' estimo, Tardor;
lo mantell de ta tristesa
falaga mon desconhort.

II

Corones de semprevives
avuy teixeien per tot;
també jo te 'n vull fer una,
filla hermosa del meu cor:

mes per tu n' es poch bonica,
pensaments serán les flors,
enllaçats ab les espines
que han brotat del meu dolor!

III

Per endolcirne les penes,
Deu l' olvit hi posa aprop.
¡Cóm endolcirne les meves
si visch tant sols de recorts!

¿M' estimas? me preguntavas
cenyint febrosa mon coll.
Demánau á mes nits tristes,
als meus jorns sense consol!