Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/24

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Miradetes de tendresa,
afalagadors petons,
entranyables abraçades
ue erau ma ditxa ¿ahont sou?

De les nits naixen les aubes,
de l' hivern ve lo temps bó,
en les branques despullades
reapareixen los brotons.

De lo temps á la lley fera
veig, Senyor, mudarse tot;
sols no 's muda ma desditxa,
sols no 's muda 'l meu dolor!

IV

Ans quan veya á mes filletes,
rialleres en folls jochs,
dintre de l' ánima meva
ressonava lo seu goig.

Jugan avuy ¡pobrissones!
y á mos ulls acut lo plor,
qu' en vá cerco entremitj d' elles
lo meu joyellet preciós! ..

¡Ja no hi ets, filleta meva,
ja no 't veig pel meu entorn,