Aquesta pàgina ha estat revisada.
Estremeix lo temps, senyora;
no deixéu vostre palau;
que no son per febles dames
les nits de tempesta y llamps.
— L' espós que dins mon cor regna
qu' es ma vida, mon encant,
y un germá per qui daria
de gota, en gota, ma sanch,
brandant ses potents espases
s' aprestan á guerrejar.
¡Ay! ¡si mon espós moria!
¡ay! ¡si fos lo meu germá!
Obriu mon patje eixes portes
y prest sortim del palau;
que cap tempesta es tan forta
com la qu' en mí se va alçant,
cap foscor, com una tomba,
cap llampech, com m' ansietat!
¡Obriu mont patje eixes portes!
¡Ay de mí, si arribes tart!
¿Hont aneu, senyora reyna,
hont aneu, sens descansar,
travessant camps y montanyes,
afraus, torrents y ciutats,
