Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/27

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


VII

¡Oh, Deu d' eterna clemencia!
teníulos aprop de Vos,
donáulos la hermosa gloria
d' immarcesible esplendor:

Que la certesa de sebre
la eternitat de son goig,
endolci de ma anyorança
l' amarguíssim desconhort!

VIII

Corones de semprevives
avuy teixexen per tot,
també jo te n' he fet una,
filla hermosa del meu cor:

mes per tu n' es poch bonica;
en vá he cercat belles flors;
sois hé cullit les espines
que han brotat del meu dolor!

Barcelona 2 Novembre 1877.