Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/29

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

y posan dessobre
per fernhi de grada,
la lluna argentada
rosséts querubins.

S' esbadan los núvols
quan l' obra es finida,
la Verge Escullida,
hi apar en mitj d' ells;
los ángels la pujan
¡qué n' es de bonica!
del sol la llum rica,
no te raigs tan bells.

Al trono la portan,
Jesús la corona,
l' Etern Deu li dona
potent ceptre d' or
en tant que 'ls profetes
ab les gerarquies,
en dolls d' armonies
entonan á chor:

Llohem á María
lo llir de puresa,
la font de tendresa,
lo temple sagrat,