Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/30

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

del cel y la terra
l' eterna delicia,
l' espill de Justicia
tresor de bondat.
  Era 'l cel Senyora,
  verger delitós,
  la flor mes hermosa,
  li ha dat Deu en Vos.

Llohem á la Verge,
que en pena sens mida
patí greu ferida
devall de la creu,
per dir amorosa
al hom' que plor llança;
«¡per ser ta esperansa
he dat lo fill meu!»
  Era 'l cel Senyora,
  verger delitós,
  la flor mes hermosa
  li ha dat Deu en Vos.

Així 'ls chors angelichs
llurs cántichs alsavan
y aymants espresavan
son goig y son zel,
quant sopte sentiren
en mitj sa gaubança,