Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/39

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


  Los obrers de Catalunya
   així son:
  de més honrats y més nobles
   no 'n té 'l mon.


III

Tinch de parlarte María,
sols te demano un moment
y que mon érro perdonis
si lo que 't dich te sap greu.
Allí baix hi ha una caseta,
y dins d' ella un pare vell;
lo teu puntal hi fá falta
¡casa y pare van cayent!
De joyes y de riqueses,
cap present te 'n podré fer,
mes amor, pá y alegría
no 't mancará ajudant Deu.
Pensant que 't tinch per companya
ab mes goig treballaré...
Si los pactes t' acomodan
¡ja pots dir qu' ets ma muller!
  Los obrers de Catalunya
   així son;
  de més honrats y més nobles
   ¡no 'n té 'l mon!