Vés al contingut

Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/40

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
IV

No 't posis seria, María,
que bé maça que 't conech,
y sé prou que tu eixes coses
les pensas com jo mateix,
Coixa 't duch la setmanada:
¡si está tan mal en Quimet!
Cinch dissaptes que no cobra
y té dona ¡y tres fillets!
Tú farás com altres voltes
lo pá, prim... lo ví... claret...
y jo 'm llevaré abans d' auba
¡y faré una horeta més!
Ab tan petit sacrifici
¡tan gran servey que 'ls farem!
Quan veig que puch doná als altres
¡me sembla que soch un rey!
Los obrers de Catalunya
així son;
de més honrats y més nobles,
no 'n te 'l mon.

V

La vellesa trista y freda,
ha caygut dessobre meu,