Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/42

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


LES SET FERIDES


I

Regna en la terra entre foscor qu' espanta
lo silenci ferést, indefinit,
que l' home sent al assentar sa planta
dins los murs del foçar en negra nit.

Les estrelles del cel son apagades,
sols en l' espay ab sepulcral acort,
empenyentse les boyres endolades
claman: ¡Jesús ha mort! ¡Jesús ha mort!

II

Dins les palles del niu, esporuguides,
no gosan á piular les xiques aus,
ni en lo desert les feres mes ardides
s' arriscan á deixar llurs negres caus.