Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/46

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Los amos sa soldada
guardavan al calaix;
les festes, quan eixía,
¡qu' es cás de tornar tart!
D' anarhi acompanyada
¡s' hauria prou guardat!
També diu que respostes
no 'ls en tornava cap;
que l' ayga que gastava
la treya á pés de bras;
¡qué los lluquets partía
per més estalviar!...
¡Y de cotó portava
lo mocador del cap!...
  ¡Oydá!
  Jo si serveixo,
  ¡es sols per rumbejá!

Sabia fer bugades,
sabia emblanquinar;
quan vá morir la vella
¡sis nits la va vetllar!
quan l' avi va ferirse,
no va deixarlo may,
quan jeya la quitxalla
s' estava al seu costat,
y diu que 'ls estimava
com á sa propia sanch;