Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/47

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

y diu que per compláurels
hauria 'l mon voltat:
¡y anava ab caputxeta
per Pascua á confesar!
  ¡Oydá!
  Jo si serveixo,
  ¡es sols per rumbejá!

En mudarse de casa
no havia pensat may;
als amos obehía
com si siguessin sants
¡Si fins va demanarlos
permís per festejar!
y sols al promés veya
quan los venia grat;
y del que li paçava
¡de tot los dava part!
y ab tant d' esclavisarse,
y ab tant de treballar,
¡tant sols cinch tristes unçes
havia arreconat!
  ¡Oydá!
  ¡Jo si serveixo
  es sols per rumbejá!

Aixís un jorn de festa
anava barbollant,