Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/48

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


desde 'l casal dels amos
á lo saló de ball,
una espigada moça
de setse á divuyt anys,
portant com un negrito
riçat lo front y cap;
mocadoret de sarja,
faldilla ab farbalans,
lo coll voltat de puntes,
lo peu embotinat,
la conciencia enlayre
y lo cervell girat.

De minyona be 'n vista,
aquesta no 'n será;
les unces de sa mare,
tampoch no les tindrá;
y encara que festeji
¡Deu sap si 's casará!
y ab lo camí que porta
¡quí sap hont parará!

Janer, 1887.