Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/49

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


ANDALUCIA


POESÍA NOTABLEMENT LLEGIDA PER LA BELLA SENYORETA D.ª EMILIA PEREZ,
EN LA "TARDE MUSICAL COSCOJUELA," EN LA SALA BEETHOVEN
Á BENEFICI DE LAS VÍCTIMAS DELS TERREMOTOS D' ANDALUCÍA.


Vers al Mitjorn d' Espanya, 's descobria
 una terra gentil,
com un bell niu d' amor y poesía;
 com un gemat Abril.

Los lliris blanchs, los geçamins y roses,
 omplíanla d' olors,
los moixonets, los rossinyols y aloses,
 de cants encisadors.

L' oreig besava ses casetes belles,
 sempre embaumat, suau,
y 'l sol lluhía ses ardents centelles,
 dins un cel sempre blau.