Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/50

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


La fé, pau y travall, de la alegría
 los dava 'l bell encís,
formant de la preuhada Andalucía,
 Un petit paradís.

Un jorn, conjunt ferest de veus irades,
 terribles van rugir,
y al impuls d' espantoses sotragades
 la terra 's va estremir;

Glaçats cadávers, derruhits estatjes
 alçant negre dissort,
estenent sobre monts, plans y boscatjes
 les glaces de la mort!

¡Pobres vellets, sentint ses carns glaçades
 per los rigors dels frets,
orfanetes al dol abandonades
 y mares sens fillets!

Viudes plorant en mitj les ombres brunes
 la fí de son amor,
pares cercant entre los munts de runes
 los troços de son cor!

Y 'ls vents portant ab sens igual feresa
 les plujes y les neus,
y la terra brollant de lava encesa,
 obrintse baix sos peus!