Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/51

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


¡Oh terra, ahir ab pler engalanada
  com un hermós joyell,
y avuy trista, retuda y desolada
  al pes de ton flagell!

No pot la ma del home resguardarte
  del llamp que t' ha abatut,
ni á tos bracos un sol ser retornarte
  dels que, trista, has perdut.

Mes pot alçar tes cases derruhides,
  dá abrich al cos gelat,
gorir los dolls de sang de tes ferides,
  la hermosa Caritat.

Miráula com d' amor lo ceptre empunya
  socors trovant arréu,
mirau com nostra honrada Catalunya
  ha respost á sa veu.

¡Oh pátria, oh térra sempre á l' avançada
  de quant es noble y gran,
sempre als cims mes enlayrats portada
  per ton alé gegant!

No acabis tas almoynes benehides,
  qu' encar' bat l' huracá,
encara raja sang de les ferides
  y hi ha órfes sense pa!