Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/56

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


A BARCELONA


POESÍA LLEGIDA AB MOTIU DE LA INAUGURACIÓ DE LA ESTÁTUA DEL VENERABLE
FRA JOAN GILABERT EN LO MANICOMI NOVA BETLHEM
EN LA DERRERA SESSIÓ DEL CONGRÉS FRENOPÁTIGH VERIFICAT EN 1883


¡Oh, terra de mos avis, estrella resplandenta,
qu' en la regió d' Espanya brillejas sens parar,
anant á l' avançada d' eixa corrent potenta
que avuy es de l' Europa son ideal mes car;

Jo no puch afegirte, ni pobre humil pedreta,
al rich tresor de perles, de sáphirs y brillants,
qu' en lo teu front altíssim cenyí lo gran poeta
d' Atlántides é Idilis, ab sos inspirats cants.

Pero la mare terra, quan vé la primavera,
si escolta enorgullida los cants del rossinyol;
  é sent carinyosa, la veu de l'au parlera,
que ubriaga s' extasia, enfront la llum del sol.