Aquesta pàgina ha estat validada.
¡Oh, terra de mos avis, estrella resplandenta,
qu' en la regió d' Espanya brillejas sens parar,
anant á l' avançada d' eixa corrent potenta
que avuy es de l' Europa son ideal mes car;
Jo no puch afegirte, ni pobre humil pedreta,
al rich tresor de perles, de sáphirs y brillants,
qu' en lo teu front altíssim cenyí lo gran poeta
d' Atlántides é Idilis, ab sos inspirats cants.
Pero la mare terra, quan vé la primavera,
si escolta enorgullida los cants del rossinyol;
é sent carinyosa, la veu de l'au parlera,
que ubriaga s' extasia, enfront la llum del sol.