Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/58

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


La magistral estátua, que aquí avuy s' inaugura,
no mostra en ses mans blanques, pinzell, ploma ni çer,
no ostenta brillant cota, ni rica vestidura,
es sols un pobre monjo, tan sols Fra Gilabert.

No n' ha guanyat batalles, en lluytes homicides,
ni de les arts hermoses lo temple ha trepitjat;
sols s' afanyá en reviure les flames benehides
de compassió al que pena, d' amor al desditxat.

¡Be n' hajan los homs doctes, que ab ayma justiciera,
un monument aixecan en honra á la virtut!
¡Be n' hajas, patria mía, per esser la primera
que has fet á cor tant noble, tant enlayrat tribut!

Y entant que al nort d' Europa lo monstre de la guerra
pe'l neci orgull dels homes s' aixeca amenaçant,
tu ab fé, treball, ciencia, fecunda 'l plá y la serra:
per eix camí de gloria, ¡oh patria! ¡avant! ¡avant!


Barcelona 26 Setembre 1883.