Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/69

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Si la plaça sembla 'l mar
ab ones que 'l vent agita:
¿Qué será quan als balcons
han sortit padrí y padrina,
y lo pare y les criades
ab cistelles ben provistes?
Si fos possible lo moures,
joves y vells correrian;
mes com no poden, s' empentan,
se masegan y trepitjan,
y va creixent l' avalot
ab lo que cridan y xisclan.
Lo padrí tira 'ls confits,
l' avia pastes y joguines,
les criades, la virám,
y 'l pare ab joyós somriure,
petits grapats de diners
que cauhen com pedra fina;

¡Allá sí, que les empentes
hi son que casi esgarrifan!
los homes ¡gran mal se 'n fan!
¡son los únichs que hi pessigan!
¿Qué hi fá, donchs, entre mitj d' ells
la pobreta Agna-María?
¡Ay! sa cabreta ha deixat
al hostaler de la vila,
per l' afany de recullir