Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/70

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

los diners que al carrer tiran
¡Pobriçona! ni un de sol
n' ha d' aplegar aquell día,
y pot esser que malmesa
d' aquell entorn la treurian,
si un minyonás de vint anys,
sapat com brancuda alsina,
ab cara pe'l sol colrada,
y uUs com enceses guspires,
ab calças de blau vellut
y vermella barretina,
ab sos braços forts com ferro,
no li fes deixá pas lliure,
tot dihentli, á cau d' orella,
ab veu entre alegre y trista:
— ¡Jo 'ls aplegaré per tú,
careta de satalía!
y aixís me doni ton cor
lo sí que 't cerco tants dies,
com haig de posá en tes mans
¡lo millor d' eixa cullita!—


III


Pel camí de la montanya
va pujant l' Agna-María;
te la mateixa carona
moreneta tendra y fina;