Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/78

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Ab l' ánima feta á troços
en una almoyna he pensat:
mos llávis l' han mormolada
¡Pero la veu m' ha faltat!
 ¡Ay, la riquesa del pobre
 es treball assegurat!

Ab los richs que aprop méu paçan,
no m' hi ficso ni un instant;
sols se clavan mes mirades
en los que veig treballant.
Aquex matí uns á la feyna
una cançó n' han cantat,
no sé qu' he sentit en l' ánima
¡mes los ulls m' han espurnat!
 ¡Ay, la riquesa del pobre
 es treball assegurat!

Moltes voltes m' esparvera
lo que paça pe 'l cap méu.
¡Beneyta sia la mare
que m' ensenyá á creure en Deu!
Al pujar per mon calvari
son sant recort m' ha alentat,
sens tenir lo cel per guia
¡no sé hont hauria parat!
 ¡Ay, la riquesa del pobre
 es treball assegurat!