Aquesta pàgina ha estat validada.
Quan derrera les tenebres
miro tornar la claror,
la esperança benhaurada
sens voler me torna al cor.
Jo no demano riqueses,
treball ¡no 'm pot ser negat!
¡Ab quin delit que pendria
lo ribot mon bráç sapat!
¡Ay, la riquesa del pobre
es treball assegurat!
¡Cóm veuria venturosos
á la muller y als fillets
y dormí en eixes nits fredes ^
calentons y abrigadets!
¡Y lo pá abundant á taula!
¡Y lo perol curullat!
¡Sense deurho! ¡ab los estalvis
de mon jornal ben guanyat!
¡Ay, la riquesa del pobre
es treball assegurat!
¡Il-lusió, folla esperança
que á mon pobre cor atrau!
ni he trobat un pam de feyna,
ni per vendre 'm resta un clau:
lo fléquer ¡ja pá no 'ns dona!
¡Próu que 'l pobre 'ns ha fiat!
