Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/80

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Deu li pagui les moçades
que á mos fills han alentat!
 ¡Ay, la riquesa del pobre
 es treball assegurat!

Tots me diuhen que m' esperi ..
esperar sens cap socós...
si ja 'l dol y la miseria
han soterrat lo meu cós!...
Al morir, al mon no culpo
de la créu que m' ha donat,
ñns mes penes mes amargues
li perdono de bon grat!
 ¡Ell no sap lo que 's pe 'l pobre
 Lo treball assegurat!

Febrer 1885.