Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/87

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


com altre colp torna á escríurel
afeginthi noves ratlles,
com jaquint lluny d' ell les fulles,
mostra clar, que no li plauhen.
— ¡Deu y Senyor, Rey de reys;
ab veu conmoguda esclama,
Vos que al doll de vostra ajuda
m' heu fet vence' en cent batalles,
y als alarbs acorralant
viles y castells guanyarne,
y no sols de mos dominis
jaquirne á sa hóst damnada,
sinó forçar á llurs prínceps
á pagar tributs y párias;
Vos que sapiguent l' amor
ab que á ma patria estimava,
m' heu dexat á cap portar
la compilació d' Usatges:
Vos que llegint mon desitj
de contemplar respectada,
engrandida y poderosa
á la terra Laletana,
m' heu permés unir á ella
forts estats de l' Aquitania; .
un raig de llum vos demano,
qu' en lo pervindre guiantme,
ab mon testament enclogui
la ventura de ma Pátria!