Vés al contingut

Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/90

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Y tú, digué en Berenguer,
los febrosos ulls ficsantne;
tú agosat, terch, irascible,
brandant ta potenta espasa,
serás terror dels alarbs,
y d' enemigues maynades;
y de conquesta, en conquesta,
portant nostres Quatre Barres,
farás tan gran eixa terra
com mon cor l' ha somniada!
Així parlava 'l bon compte,
quan los infants despertantse,
y esguardant la conmoció
qu' en sa fáç era pintada;
per un amorós impuls
ensemps en sos braços cauhen!
Lo compte ses dues testes
confón en tendre abraçada;
y aixecant al cel la vista
ab nuada veu exclama:
— ¡Com vos coronan mos braços
la corona heu de portarne!

Febrer de 1879.