li semblá de llors la flama,
y ofuscat son pensament
nobles il·lusions forjantse,
tot bategantli lo cor
de sos fills entrá en la cambra.
Descuydats abdós dormian
de sa ignocencia en la calma,
mes en la regió dels somnis
llurs esperits fantasiavan,
puig l' un ab dólç goig somreya,
y enuig fer mostrava l' altre.
Ab goig lo compte 'ls ovira,
son cor rublint d' esperança,
y atansantse al bon Ramon,
aixís contemplantlo parla:
-¡Bé la bondat y noblesa
ta faç hermosa retrata!
Tú farás servar les lleys,
compilades peñ teu pare;
tú enaltirás á l' Esglesia
famosos temples alçantne,
tú farás florir les arts
donantles protecció alta;
tú acullint á los teus pobles
baix tes benfactores ales,
serás per ma Catalunya
lo Sant Angel de la Guarda!
Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/89
Aquesta pàgina ha estat revisada.
