Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/94

y ramells de flors de plata.
Apar un raudal de llum
desfentse en ones rosades;
brodant lo sáfir del cel
ab aplech de fines randes.
¡Y qué hermosa 's veu la terra
rera la nit despertantse
per rebre entre cants y olors
lo bes misteriós del alba!
Los capolls que 's van obrint
ab perles de la rosada;
les roses que 's balancejan
en les bellugoses branques;
los folls papallons que volan
dessobre camps d' esmeragda;
los dolços perduts remors
de fontetes amagades;
la cantadiça d' aucells
arrecerats entre 'ls arbres;
y l' alosa que á son niu
va á portar lo bri de palla,
y 'ls sospirs del ventitjol,
y del temple la campana,
tot ho sent y ho veu lo rey
com no ho ha vist cap vegada;
y á la llum de la celístia
que 's va desprenent de l' auba,
fins li semblan més esbeltes