Aquesta pàgina ha estat revisada.
les motllures de sa cambra;
mes fortes y més brillants
les ben trempades espases,
que gloriosos van cenyir
los Berenguers y los Jaumes;
y per tan belles visions
s' ardenta pensa excitada,
remembra de llurs passats
les portentoses hassanyes,
remembra de sos amors
les hores de pler ó d' ánsia:
les il·lusions no finides,
les ventures somniades,
lo rull de roços cabells,
la flor en llibres guardada,
y ja de grahó, en grahó,
devalla á la boyra blanca,
que 'l dú de la jovenesa
á los besos de la mare:
y tot rialler, esplendent,
envolt en tintes rosades,
dolç com lo somni d' un nin,
bell com l' encís d' una fada.
Commogut lo rey Joan,
se n' es entrat en la cambra,
la testa demunt lo pit,
la pensa á regions llunyanes. .
