Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/96

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


La reyna Na Violant
als pochs moments es entrada:
— ¿Qué fasseu lo meu espós
que no haveu sortit á caça?
¿Per qué us veig tan capficat?
¿Qué al rey En Joan li manca?
¿Penseu tal volta senyor,
cridá' 'l país á les armes,
pera anar al Ampurdá,
al fer Armanyach á batre?
¿Penseu enviá 'l socós
que 'l duch de Montblanch demana?
¿Voleu deis vostres passats
cenyir la polenta espasa,
pera paçar á Sicilia
devant de vostres esquadres?
¿Voleu cridar en Cruilles,
en Perellós ó en Moncada? —
— Mal haveu fet Na Violant
de mos somnis despertantme:
no pensava en crues guerres
que los meus pobles devastan,
que mon erari arruinan,
que mos braus soldats me matan:
pensava en raudals de llum,
en boyres de neu y grana,
en capolls á mitj obrir,
en ramells de roses blanques,