Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
en Pere á s'aymada fembra.
Dotze campanades toca
la torre de la capella;
y tost tothom s'ajonolla,
y á la Santa Verge resa.
Sols la Comptessa poruga,
blanca la fás com la cera,
lo rich portal de la cambra
obrint y tancant, travessa.
..............................
La nit trescorre callada...
Les hores passan com setgles...
Alta la lluna, les aygues
de la mar llunyana argenta...
De l'auba la llum arriba:
d'els estels la claror cessa;
y lo toch d'Ave-María
fa salve á la llum novella.
Doncelles, consols, prohomens
y abads llurs ciris encenan;
y vers la cambra caminan,
composts en dues rengleres.
Cantant van en solfa plana
los tres salms de les tenebres,
los ulls plorosos y baixos,
la fás triste y macilenta.
Spahordit lo Rey salta;
