Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
y enutjat com una fera,
embrassant la forta espasa,
obra la porta depressa.
Va á esvahir; mes los pus nobles,
devant ell baixant llurs testes,
li claman:—¡Senyor! ¡Mercê!
Mirau abans quí es la fembra.
Comptessa y rejina nostra,
y esposa digna n'es ella.
Feys gracia als qui á Deu demanan
hereter del vostre regne.—
Vers la dona sos ulls gira
estorat, lo Rey en Pere;
y veu Madona María
que ajonollada soplega.
—Senyor, li diu, de mos pobles
les nobles y justes queixes
atenyeu. Som vostra esposa
devant de Deu, pera sempre.—
Sorprês en Pere la rabia
dins ses entranyes ofega,
y baixant la irada espasa
—Sou perdonats, los contesta.
Mes, fas sagrament desd'ara,
per lo que hi ha més solemne,
que com á Rey hé de prendrer
venjament d'aquesta feta.
