Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
¡Ay! al trobarse víctima
lo noble en Nicolau
de la més vil venuda,
la lluyta vehi perduda
y al vall llançá ta clau.
Y entraren les carnívores
arpelles, ton sagrat
dosser, despadassaren,
y bárbares xellaren
ton noble ratpenat.
III
¡Fossar de lloses fúnebres!
¡Desventurat castell!
¡Sojorn de l'anyorança,
cuant n'eras de folgança
un temps lo sóli bell!
Del jorn que mór la frévola
y enterbolida llum,
me mostra desjuntades
tes pedres esquerdades
qu'ha enmascarat lo fum.
